En la segona dècada del segle XXI molts diaris segueixen publicant cada dia un breu horòscop on lectors/es poden trobar unes indicacions sobre que els hi pot passar aquell dia. Tots els altres entreteniments dels diaris (jeroglífics; sudokus; mots encreuats; les vuit diferències; jugades d’escacs, etc) tenen un clar sentit d’oferir petits reptes als lectors per el seu gaudi. Però els horòscops pretenen oferir orientacions vivencials totalment absurdes. Si que és cert que els redactors dels horòscops ja procuren fer afirmacions lleugeres que els lector/es compliran en una gran majoria. Però es fa difícil de creure que algú pugui trobar en el seu horòscop del dia res d’interessant.

El rei Felip VI i jo vàrem néixer en anys diferents però el mateix dia: 30 de gener. Per tant som Aquaris i segons els horòscops tenim un mateix futur. Sols aquest fet ja seria suficient per a no creure en les prediccions horoscòpiques. Però si observem que hi han dotze signes del zodíac assignant per tant el mateix futur immediat a tots els milions d’essers del mateix signe, la cosa esdevé encara més ridícula. Res propi és tingut en compte excepte la referència planetària del dia del naixement.

Mirar el cel va fer sorgir l’astronomia, ciència cabdal per a estudiar seriosament l’univers. Però també va fer sorgir l’astrologia, avui disciplina absurda i recreativa que intenta lligar el funcionament astral a la nostres vides. Naturalment la proposta és vistosa i sempre hi ha gent de bona fe i limitades perspectives que desitja fer-se una “carta astral” i, naturalment, gent disposada a fer (cobrant ! ) la carta tan desitjada. En les cartes hi han molts nombres i càlculs matemàtics i acurades dades astronòmiques, en un intent desesperat de “fer semblar seriosament científiques” unes prediccions o descripcions que no ho son.