L’educació matemàtica a l’escola té en cada moment nous reptes. Aquests reptes no provenen d’un afany reformista gratuït sinó que són el resultat d’un present canviant i un futur que s’obre amb noves fites a assolir. És, precisament, la nostra voluntat de preparar als nois i noies per “el seu futur” el que ens ha d’esperonar a canviar el que convingui. Vet aquí set reptes que podrien orientar la nostra tasca formativa.

 

El repte de la globalització

La tesi del periodista Friedman en el seu celebrat llibre “El món és pla. Una història recent del segle XXI” es que en tan sols una dècada el món ha esdevingut més global, més comunicat, més interdependent,… en un canvi liderat per la tecnologia i amb una acceleració mai vista. I afegeix: “en aquest nou món l’educació matemàtica de la gent esdevé més i més important”. Té raó. Hem d’educar per al canvi, per a criteris sostenibles, per a visions crítiques, per a col·laborar a escala mundial, per atendre fluxos migratoris, per a dominar l’anglès… I hem de fer tot això des d’el nostre compromís de formar el pensament obert, l’ànima generosa i la competitivitat amb l’entorn proper i llunyà. Traducció educativa? Treballar a fons les competències bàsiques de matemàtiques , fer una part del seu ensenyament en anglès, usar les noves tecnologies i aplicar polítiques d’acolliment que no interfereixin amb l’objectiu d’oferir a cada noi i noia el nivell més alt possible. Vet aquí com l’augment d’hores lectives es pot aprofitar.

 

El repte de la localització

En paral·lel a la formació per a un nou món hem de seguir partint del nostre compromís amb Catalunya, amb la seva llengua, la seva cultura i la nostra manera de ser. Això vol dir aprofitar el nostre entorn per a fer matemàtiques (museus, natura, arquitectura, música,…) i per a resoldre problemes de la vida quotidiana… tot fent compatible aquestes matemàtiques per a catalans amb el que abans dèiem sobre la projecció global.

 

El repte de la tecnologia

Estem convidats a protagonitzar l’aventura de construir amb seny “la classe del segle XXI”, una classe multimèdia amb ordinadors i pissarres electròniques, amb racons bibliogràfics, racons de materials i espais per a treballar; amb un ús d’Internet molt més gran… amb un compromís de preparar a les futures generacions amb el valor afegit de dominar la tecnologia d’ara amb l’esperança de que sabran dominar la de demà.

Això exigeix mirar l’educació matemàtica a llarg termini, és a dir, que aquí com es fa Nova Zelanda ens hauríem de plantejar un observatori per al 2020.

 

El repte de la innovació

Renovar continguts aparcant els obsolets, apostar per noves dinàmiques, nous recursos, etc. vol dir fer innovació positiva. No hem d’innovar perque sí, sinó com a resultat d’una actitud oberta cap els canvis i un desig irrenunciable de millora. Com deia algú: “si sempre fas el que feies, sempre obtindràs el que obtenies”. I avui per innovar no cal pas tenir una inventiva exuberant. Només cal tenir el compromís de mirar el que s’està fent a països com Holanda, Dinamarca, Japó, Austràlia, etc. (i als webs s’explica!) per tenir en compte el que avui es fa arreu del món.

Si hem de fomentar la creativitat (la dels alumnes i també la nostra) cal afavorir les pràctiques reflexives on cada mestre/a esdevé un recercaire de la seva pròpia millora docent. A l’ensens transmetem als alumnes la valuosa actitud d’aprendre fent recerca, descobrint de forma guiada la matemàtica que hi ha en tot i com fer-ne un bon ús. Concretant: avaluació més oberta, més resolució de problemes i menys magistralitat.

 

El repte de la formació de mestres

Donar resposta als reptes anteriors implica una renovada formació dels estudiants de magisteri, uns nous programes amb més matemàtiques i més didàctica específica i menys formació en generalitats. La especialitat d’infantil i primària són les que s’han d’impulsar i renovar, totalment.

Però no podem esperar un canvi generacional a llarg termini per anar evolucionant. Cal formació forta i periòdica de matemàtiques per a tots els/les mestres actuals. Les incorporacions massives de mestres al sistema, si no van acompanyades de noves formacions permanents, poden hipotecar canvis per a molts anys. Aquí l’administració tindrà responsabilitats directes.

 

El repte de la cooperació

Els centres escolars precisen de lideratge i de cooperació entre els seus docents per a fer una oferta educativa característica del propi centre. Si entenem el centre no com a “suma” de docents sinó com una institució potent i coordinada caldrà privilegiar, més enllà de la formació permanent individual, la política d’atendre i facilitar les experiències cooperatives de cada centre. Vet aquí coses de matemàtiques que afecten al col·lectiu: bons racons bibliogràfics de matemàtiques, un laboratori de matemàtiques d’ús comú (geometria, programari, materials, recursos,…), una eficient programació, activitats matemàtiques, etc.

 

El repte d’estimar les matemàtiques

Hem de canviar la imatge crítica que sobre les matemàtiques hi ha. Per a fer-ho cal unir formació matemàtica amb el desenvolupament de valors humans, fent que l’amor per aquesta vella disciplina esdevingui normal. No es sols saber, sinó també alegrar-se de saber-ne. I això exigirà també un compromís social generalitzat que passa en primer terme per que totes les famílies frenin el procés de delegació creixent de l’educació dels fills en les escoles i assumeixen el seu rol insubstituïble. Potser “la formació permanent de pares” mereix començar a tenir sentit, tenint en compte les actuals experiències americanes per a ajudar a famílies immigrants.

***

Com podem deduir del que aquí hem descrit… tenim, com sempre, molta feina. Les matemàtiques són una clau important per a la vida. No ho és l’algorisme rutinari del restar portant. Ho és el desenvolupament racional de la ment, la capacitat de mirar el món matemàticament i disfrutar aprenent. Molt per fer? Ho farem!