Un recull de futurs utòpics per a professorat realista

Resum

“La utopia és el que realment val la pena, el que ens salvarà a tots. Quan parlo d’utopia parlo del somni radical per una banda, i de la diària eficàcia per l’altra. Fer cada dia el que es pot fer, somiant en el que es vol aconseguir demà”

Pere Cassaldàliga

Amb aquesta conferència de cloenda voldríem contribuir a estimular al professorat, millorant l’autoestima per la seva professió, fent veure que més enllà de les realitats quotidianes sempre hi ha utopies per les que val la pena treballar i uns desafiaments més immediats a resoldre que mereixen el nostre treball.

 

La volta al curs escolar en 80 frases

El primer que sempre hem de fer és mirar la realitat. Som professorat realista si toquem de peus a terra i apreciem on som i com hi som. La realitat personal de cadascun de nosaltres pot ser molt concreta però “la realitat” de l’educació, considerada aquesta globalment, és sempre molt i molt complexa. Hi ha agents molt diversos i tothom, naturalment,… opina.

Ara farem una breu “volta al curs escolar en 80 frases”, amb el fons musical de les Quatre Estacions de Vivaldi. Per a fer-ho més divertit veurem o escoltarem aquestes frases breus, ordenades aleatòriament, sense saber qui les diu però recordant que darrera d’elles hi ha: un pare de família preocupat pels diners, una mare preocupada per l’ambient, un mestre novell i un a punt de
jubilar-se, un director amb problemes d’instal·lacions i baixes, un catedràtic d’institut amb 12 triennis, un tresorer d’una associació de professors, un cap de recursos humans, una doctoranda de didàctica, un nen amb males notes periòdiques i una nena bona coneixedora del sistema, i un nen equatorià… Bona volta!

Adéu a l’estiu. Fi de vacances. Operació retorn. Torna la lliga. Les classes s’obren de nou. Els d’infantil ja ploren. Els de primària juguen. Els de secundaria badallen. Els de batxillerat volen enllestir. El professorat s’eixuga el front i esbufega. Les editorials treuen fum. Els llibreters fan el seu setembre. Les delegacions estan desbordades. El Departament va accelerat. Les famílies somien recuperar el ritme normal. Un nou curs comença.

…Com em torni a tocar! Jo ja no m’en recordo de res… ¿Pero estas segura que te piden esta calculadora además del libro? ¡Solo le faltaba esto a mi Visa!… ¿Cóm volen que naveguem per Internet si a l’edifici encara no hi ha llum?… Tu no et preocupis que durant mig curs repeteixen… ¡Si claro! Y ocho cuadernillos, la bata, la mochila y la luna!… Tinc ganes de fer tots els tallers quem’he preparat… Ni reformas ni puñetas. Una buena Reválida y luego Examen de Estado… Los constructos preconceptuales regresivos son, desde un punto de vista epistemológico, significativos… Tres trimestres més amb els de tercer i ¡em jubilo!… Mami, en clase solo hay un catalán ¿donde están los niños catalanes?… ¡Claro! ¡ordenador portátil! ¿Y que más?…¡Pués que mamá te deje el carro de la compra!… Aquesta escola nova t’agradarà i tothom de la classe serà com tu… No tinc prou articles per treure el butlletí de l’associació i jo no n’escriuré ara quatre… Si ja sé que al poble hi ha sis embarassades però aquest curs sols us queden tres nens… Doncs ara ni llum ni módem. Farem classe a l’Ajuntament…

Les avaluacions fan d’àngel anunciador. Nadal s’acosta. Resuciten totes les figures del pessebre del paper de diari. Els seminaris comparteixen per primera vegada una cosa: un dècim de Nadal. Ells ja han canviat d’entrenador i diuen, ja, aquest any tampoc. Algunes escoles ja fan repàs i d’altres s’han atrassat de dos temes. Feliç Nadal, Feliç Cap d’Any, Bons Reis.

…Més deures que mai i s’ens ha carregat a tots… ¡Pues los Reyes ya han pasado! Te arreglas con lo que tienes… Si ara ja tenim llum però el Netscape no funciona i demà tinc tres baixes… Mami, el catalán se ha ido… Així tens un amic nou…Els tallers han agradat molt però impossible acabar el programa… No os fieis! si han dicho que no lo preguntarán este será el tema… El cava ho ha esborrat tot… Això Muface no ho cobreix?… Ja sé que el butlletí no ha sortit, però la meva sogra ara està a casa… Os habéis fijado que nos hemos saltado a la torera toda la programación del centro… dos trimestres més i ¡em jubilo!… sin embargo solo el 0,01% lo entiende con una confianza del 95% sobre un estudio de caso de 3… a les colònies que hi vagin els d’educació física… si seguim així repetireu curs… o sigui que sols hi han cinc embarassades ara…

La Natura ho nota molt. Verd als arbres. Nerviosisme a les classes. El llibre de text és ja missió impossible. Tothom parla ara més depresa.

…Ir de Camping ya está bien. A mi nadie me regala nada… Si tinc llum, tinc Netscape i tinc virus… el estudio de casos fue determinante para conjeturar un nuevo mapa preconceptual de estructuras cognitivas… No voldràs que ara a final de curs tregui el Butlletí… solo pasaran tres, los otros nos harian quedar mal… ja és l’últim trimestre… no apuntis. Tot això no ho preguntaran… necessito quatre interins ja que cinc mestres tenen al·lèrgia primaveral… però t’has fixat com corren ara! Van a tema per dia… si aquestes embarassades no tenen criatures fins a l’octubre l’escola no pot obrir el setembre… si però ara els interins s’han refredat… aquest any rés de res… espero que amb el poc que hem fet hagin après quelcom… si precisamente a Italia ahora que coincide con la Renta… Mami, que quiere decir “bon cop de falç”…

Notes finals. Tothom a fer vacances. Escoles d’estiu i a preparar un altre curs. Qui dia passa curs empeny. Un altre curs comença.

 

Grans utopies… necessàries

Sempre és un exercici convenient plantejar-se horitzons amplis i en ells grans utopies. És com a mínim una manera de mostrar aspectes francament millorables del que hom observa a diari. En la següent taula presentem resumides les que foren les utopies defensades a (Alsina, 2000) i que ens semblen prou vigents com per a no modificar-les.

Set reivindicacions utòpiques (Alsina, 2000)

  • Els responsables polítics de les institucions de govern, organismes, empresa i indústria haurien de tenir un paper actiu per donar un suport al professorat en aspectes tècnics i també en iniciatives que els serveixin d’estímul.
  • Els responsables polítics i les institucions educatives, incloent-hi les universitats, poden fomentar les possibilitats d’intercanvis i cooperació entre el professorat.
  • Les organitzacions professionals haurien de prestar més atenció als aspectes personals dels seus associats.
  • La societat en general, i els pares, tutors i líders socials en particular, han de dotar les activitats del professorat d’unes condicions òptimes i un reconeixement.
  • Els professors que treballin junts han de mostrar una actitud constructiva envers la necessitat d’un entorn positiu i cooperatiu.
  • Els alumnes han de mostrar interès, treballar i participar, i respectar els professors i confiar-hi.
  • Tots els professors han d’estar orgullosos de la seva feina i reconèixer la importància i influència de l’experiència educativa.

 

Aquest llistat el podríem resumir dient que posats a ser exigents amb els altres, i amb nosaltres mateixos, caldria esperar millores, atenció i col·laboració de les més altes esferes polítiques, de les administracions, de la societat, de les associacions, dels col·legues, dels pares, dels estudiants… tot mantenint, sempre, un alt nivell d’engrescament personal pel que es fa.

De les utopies als reptes

Pensant en el demà, tenint horitzons utòpics per assenyalar el camí, cal mirar a l’avui i plantejar-se reptes immediats. Els reptes no deixen de ser utòpics però també són, en certa manera una forma de concretar coses i idees sobre les quals avançar:

 

Repte 1: La classe del segle XXI

El model físic i organitzatiu de la classe del segle XX ha estat al llarg del segle, el mateix: un espai amb cadires i taules orientades cap a l’espai del professor, consistent en pissarra i taula. Aquest ha estat, i és, un model de classe perfecte per a l’explicació magistral, la transmissió oral del coneixement, el treball individual o per parelles, la lectura del llibre de text i la presa d’apunts. L’aparició d’altres elements ha implicat la creació d’espais complementaris (sala informàtica, laboratori d’idiomes, laboratori de química,…) no donant-se, en general, una integració a les classes d’aquests elements.

Sembla doncs raonable començar a pensar en una alternativa a la classe del segle XX i a l’organització de l’ensenyament. Entre les fites a assolir podríem esmentar les següents:

(i) Una organització flexible de l’espai

Es tractaria de classes amb elements modulars-movibles permetent agrupacions diverses i mobilitat, que permetés diverses dinàmiques de treball (grup-classe, en petits grups cooperatius, individual, experimental,…).

(ii) Una integració de la tecnologia

Recursos de multimedia, connexió a internet, vídeos, retroproyecció, calculadores, ordinadors, enciclopèdies electròniques… són noves tecnologies, usables puntualment i que deuen estar a l’abast de la classe per comunicar-se i cercar informacions per treballs.

(iii) Un nou concepte d’informació

Apunts, pàgines web, recursos interactius… són els candidats a substituir els llibres de text (no el paper) i a flexibilitzar i personalitzar els programes, apareixent la biblioteca-classe virtual i, en certs nivells, la ludoteca.

 

Repte 2: Una nova temporalització

La agenda anual i els horaris que encara avui són vigents, ho són per l’inercia del sistema educatiu i ja grinyolen amb el que és l’organització temporal de la societat.

Les llargues vacances d’estiu, la variabilitat de la Setmana Santa al calendari, l’inici i l’acabament de totes les escoles a la mateixa hora, la graella horària de divisió per “assignatures”… i ha molts punts que podrien millorar-se i que influirien positivament en l’educació. Fixar unes festes de primavera fixes al calendari afitant bé trimestres, esglaonar les entrades i sortides de les escoles evitant conflictes de tràfic, organitzar horaris que permetin intervencions conjuntes d’especialistes, aprofitar les instal·lacions escolars quan no es fan classes,… són canvis pendents de fer-se.

L’escola primària segueix suposant un model tradicional de família que ja, pràcticament, no existeix. I també pressuposa un calendari patètic de “tradicions” obsoletes, que impliquen feines escolars anclades en activitats nostàlgiques. Fer els panellets, el dia de Sant Nicolau, la Vella Quaresma, les flors de Corpus, etc., són tradicions inexistents al carrer i sols supervivents a l’escola. Cal un nou imaginari actualitzat.

En termes més pedagògics els horaris seqüencials tindrien que incloure horaris compartits.

 

Repte 3: L’actualització constant

Mai com ara els coneixements havien canviat tant ràpidament. Hi ha més investigadors avui vius que tots els que han existit al llarg de l’historia. Canvien els conceptes, les matèries, els mitjans,… Això obligarà a un reciclatge continuat del professorat i a una preparació dels estudiants per a viure també ells al llarg de la seva vida, formació.

Algunes matèries de Batxillerat, per exemple, sobreviuen per la pressió dels col·lectius que les ensenyen i d’altres continuen impartint certs temes en funció de la formació inicial dels seus professors, no pas en funció de les necessitats del moment.

Possiblement aquest argument de l’actualització reforça el prestar més atenció a les competències bàsiques i alleugerir el tractament de certs continguts.

 

Repte 4: Un nou paradigma docent

Hem de construir una nova manera d’ensenyar. Si seguim amb la magistralitat transmissora d’uns programes cada vegada més amplis estem condemnats al fracàs més absolut. Potser seria ara el moment de replantejar-se de dalt a baix el nostre rol i la nostra funció. Captar l’interès, motivar, triar bons exemples… són verbs molt més importants que no pas desenvolupar unprograma. Potser tindríem que tenir més interès en la gent, en els estudiants, que no pas en les programacions.

Arkadii Slinko (Universitat de Auckland) ha escrit, recentment, una interessant reflexió sobre el repte d’ensenyar idees en lloc d’ensenyar temes. Els curricula i els programes concrets esdevenen sovint divulgacions comprimides de grans àrees del coneixement humà. Hi ha tants personatges interessants, tants rius, tantes catedrals, tantes figures, tantes substàncies, tants llibres,… etc. que el professorat ha de desenvolupar unes creixents habilitats de síntesi. Els estudiants s’enfronten aleshores a visions resumides que no necessariament entenen. El professor Slinkio ens convida a frenar aquesta situació encaminant la nostra feina cap a ensenyar més idees generals que detalls particulars.

En el projecte PISA de la OCDE també es planteja l’educació comparada internacional en base a mirar si les grans idees i les grans competències s’han assumit.

Pensant en el cas de les matemàtiques Lynn Steen planteja per aprendre idees:

“Mirar estructures com nombres, algoritmes, raons, formes, funcions i dades; o mirar atributs com linealitat, periodicitat, simetria, continuïtat, atzar, màxim, aproximat, suavitat; mirar accions tals com representar, controlar, demostrar, aplicar, visualitzar; o mirar abstraccions com símbols, infinitud, lògica, equivalència, semblança; o mirar actituds com preocupar-se, significat, bellesa, realitat o mirar comportaments com moviment, caos, iteració, convergència…”

Segurament el nostre paper de selecció i guiatge tindria que ser el punt principal d’atenció.

 

Repte 5: El treball cooperatiu

Tant a nivell d’estudiants com a nivell de professorat s’imposa explorar les possibilitats d’aprenentatge i la docència en règim cooperatiu.

Avui col·laborar, integrar-se en equips i ser flexible per a treballar amb els demés és una demanda de primer ordre. Els estudiants han d’aprendre això durant la seva formació.

Però també a nivell de professors les tècniques de cooperació poden afavorir noves estratègies i dinàmiques docents. No és el mateix dos professors amb dues classes de vint que dos professors amb una classe de quaranta. La preparació d’activitats i l’interdisciplinarietat en tractar temes es veuran afavorides amb la cooperació, per exemple, barrejant assignatures. Així moltes parts de les llengües podrien integrar-se en el desenvolupament d’altres assignatures.

 

Repte 6: Els nous professors

Necessitem crear nous professors i que aquesta professió sigui capaç de captar a la millor gent possible. Ens podem permetre forners limitats però no podem acceptar professors mediocres. El tema no sols afecta al lògic reemplaçament generacional sino que també deuria incidir en el “desplaçament competencial”.

Clarament el problema, greu arreu, es pot descomposar en tres apartats. Un és la captació de bons estudiants per a que optin per la carrera docent. L’altre és la formació inicial i continua dels joves professors. La tercera qüestió és la retenció d’aquests professors en la professió.

La captació passa necessàriament per lograr transmetre a través de nosaltres mateixos com a models, el desig per l’educació; que observin a través nostre, de la nostra actuació i de la nostra satisfacció pel que fem, que l’educació és quelcom plaent, desitjable, transcendent. I això aplicar-ho a bons estudiants, ben preparat i no pas a estudiants que contemplin l’educació com a refugi o com a sortida menor.

La formació inicial pot formar part d’una carrera o ser posterior i en ella el professorat experimentat ha de desempenyar un paper clau. És un procés complicat i llarg.

Recentment David C. Berliner (Berliner 1995, 2001) reivindicava la necessitat de recuperar de nou la formació de bons professors, comptant amb guiatge i experiència directa i complexa de l’ensenyament per un període d’entre cinc i vuit anys. I lograr que salaris, reconeixement social, condicions de treball, promocions, etc. fessin atractiva una professió que necessita als millors. Però també Berliner afirma:

“Només els professors poden canviar, ells mateixos, la percepció pública del professorat. El professorat ha de recuperar lideratge, activitat política, servei per a la societat”.

I atreure joves amb voluntat d’esdevenir bons professionals de l’educació implica (Evans, 1999) donar un marge de creativitat, obrir la comunicació.

No es tracta sols de transmetre recursos i didàctica de l’ofici sino també de guiar l’experimentació i preparar, emocionalment, als nous professors.

Els següents consells (Marran, 1999) sempre m’han semblat punts clau a explicar als nous professors.

Els consells de J.F. Marran (1999)

  • El professor no ho pot ser tot per a tothom.
  • Un professor no és una “mala persona” si no sempre pot satisfer les necessitats de tots els seus alumnes.
  • El professor és un personatge poderós i imponent en la vida dels seus alumnes.
  • En recordar els seus anys escolars, els alumnes recorden sobretot els seus professors més que o pas els cursos que van seguir.
  • El professor ha de trobar un “amic crític” en qui pugui confiar perquè li serveixi de caixa de ressonància.
  • A vegades els alumnes poden ser molt cruels, difícils i mesquins.
  • És un error prendre’s la conducta inacceptable d’un lumne com una qüestió personal.
  • Els professors s’estimen els seus alumnes igual que els seus pares, però d’una manera diferent i per raons diferents.
  • Poques persones agrairan mai la quantitat de temps i esforços que els professors dediquen a la seva feina.
  • En elegir ser professors, es van incorporant a una professió perillosa emocionalment.
  • El professor és alhora un model a imitar i un agent de canvi.
  • El professor ha de prestar atenció al seu benestar físic i emocional.
  • Ensenyar no és com provocar una reacció química, sinó que s’assembla més a la creació d’un quadre, a plantar un jardí o escriure una carta a un amic.
  • Ensenyar és una cosa complicada perquè els alumnes són una barreja inesperada de caràcter, personalitat i antecedents.
  • Els avenços més significatius de la civilització han estat conseqüència del treball dels docents.
  • L’ensenyament és un acte de fe en la promesa del futur.
  • L’ensenyament és una manera de viure.

La retenció del professorat ja format és un altre aspecte a tenir molt en compte. Segons dades americanes (Newsweek, 2001) a Estats Units més del 20% dels nous professors deixen la professió en els primers tres anys; després de cinc anys més d’un terç s’han anat a d’altres professions. Sembla que els salaris, els grups difícils d’estudiants, actituds de grups de pares i l’horari són raons principals per aquest abandonament.

Mimar la tasca del professorat i facilitar la seva tasca i la seva formació continuada han de fer possible un balanç de fracàs menor. Cal notar que els que abandonen tenen d’altres feines i per tant, possiblement no són els pitjors.

 

Repte 7: El retorn a la emotivitat

L’emotivitat no acostuma a formar part de cap curriculum. Ni tan sols ens l’ha plantegem com a objectiu. Crec que si l’educació la reduïm a la enginyeria didàctica ens equivoquem. Hem de treballar l’emotivitat: transmetre passió, transmetre il·lusió, transmetre interès,…

Les millors lliçons del món es desvirtuen si junt amb elles no sabem encomanar el desig d’aprendre-les i no sabem fer veure que per sobre de les lliçons en sí el que més ens interessa és la gent que les aprèn.

A nivell pràctic això vol dir: parlar, escriure cartes, enviar postals, trucar per telèfon,… oferir junt al rigor disciplinar la faceta humana de nosaltres com a persones.

Ara fa poc més d’un any vaig donar una conferència per a professors a l’ATEE al Paraninf de la Universitat de Barcelona. La vaig acabar llegint la carta breu que aquí reprodueixo.

Benvolguts professors i professores,

Durant molts anys he tingut l’oportunitat de veure el que feu a molts nivells i en un gran nombre de llocs diferents. Els responsables polítics continuen promulgant lleis i dissenyant currículums, els consells escolars demanen esforços suplementaris, els pares demanen cada dia més coses, els alumnes no sempre expressen el seu suport, els vostres col·legues no sempre us fan la vida fàcil… Sempre hi ha canvis en perspectiva, la tecnologia obre oportunitats meravelloses… Però no hi ha gaires situacions que compensin i que expressin els vostres sentiments. Deixeu-me fer una petita contribució i dir-vos breument en aquesta carta tres coses molt elementals que potser us agradarà sentir.

Primer de tot, gràcies per tot el que feu. Us vull agrair el vostre interès en la professió i en els alumnes, la vostra generositat en aquesta tasca tan exigent i la vostra implicació en el que feu. Us agraeixo totes les hores que heu robat a la vostra vida familiar i personal perquè heu fet de l’ensenyament una aventura personal indissociable de la vostra pròpia vida.

En segon lloc, m’agradaria dir-vos que la vostra feina és important. Sí, som models i agents de canvi. Tots nosaltres, la família educativa, estem sembrant les llavors del futur. El nostre llegat és projectar alhora la nostra experiència, el nostre entusiasme i la nostra passió a la propera generació. I això no es pot pagar amb diners de cap mena. És el millor llegat que podem oferir.

Finalment, m’agradaria recordar-vos que no estem sols. Nosaltres, els professors, som un gran grup que ens interessem en la gent, estem oberts a la innovació i el canvi, a compartir nous objectius i desafiaments. L’única cosa que demanem és respecte i col·laboració.

Bona sort! El seu futur és el nostre futur! Cordialment Claudi

 

Just acabada de llegir molts professors es sentiren emocionats. Vaig rebre moltes felicitacions precisament per això, per haver inclós consideracions “emotives” sobre la seva feina i sobre ells. Una simpàtica professora de Ciències Naturals d’un IES s’en va acostar i plorant, entre singlots, em va felicitar i agrair aquella carta. I em va dir “Ningú fins ara m’havia donat mai les gràcies!”. Per a mi va ser una situació gratificant.

Necessitem interaccionar més amb els estudiants, entre nosaltres, amb les autoritats, amb les famílies, etc.

————————-

Podríem posar altres reptes però potser aquests set que hem comentat amb detall constitueixen ja un bon feix per a esmerçar-hi temps i esforç.

 

A tall de cloenda

Amb aquesta conferència acabem les activitats de les Jornades Maria Rúbies 2001 i per tant crec que és interessant dir sintèticament les conclusions i fer-ho en forma de carta dirigida a la Maria Rúbies. A la fí é el record a ella el que mou a la gent d’educació de Lleida a organitzar periòdicament aquestes jornades.

 

A Maria Rúbies

Estimada i anyorada Maria,

Un cop més, a la Facultat d’Educació de la Universitat de Lleida ens hem aplegat molta gent de l’educació per celebrar les Jornades que ara i sempre portaran el teu nom. Enguany s’ha parlat del professorat, de les moltes dimensions de la nostra professió. Tots plegats hem fet autocrítica i reflexió, hem pogut divagar sobre el d’on venim i a on anem, ens hem repartit utopies i ens hem posat reptes a assolir. Ara ja acabem les jornades i tornem a la realitat del cada dia, potser una mica més animats i una mica reconfortats, per compartir amb tants d’altres, tantes inquietuds i esperances.

La nostra professió és a llarg termini, bella i noble, però sovint és intranquil·la i canviant. Per això té sentit que de tant en tant ens ajuntem i ens animem col·lectivament a tirar endavant una educació de qualitat per a les futures generacions. I és en aquest punt de mirar al futur i apostar pel país i per la seva gent, que sempre podem mirar endarrera i agafar forces del que va ser el teu compromís amb la societat catalana i amb l’educació.

Si l’educació amaga un tresor a dintre, aquest tresor són els nois i les noies i això vol dir, ni mes ni menys, que els joiers som tots nosaltres. Els bon joiers poden fer obres meravelloses treballant amb tota mena de materials. Hi ha nens que ja llueixen per sí sols; cal fer-hi poca cosa. En d’altres s’ha de treballar molt. A la fí però la grandesa del joier és retirar-se i deixar que totes les obres brillin per si mateixes. Aquesta és la grandesa impagable de la nostra professió.

Que el record del teu mestratge ens guiï en aquesta aventura de forjar el futur des de l’educació. Maria Rúbies: t’estimem!

 

 

REFERÈNCIES

ALSINA, C., Una Matemática Feliz y Otras Conferencias, Buenos Aires, OMA, 1995.

ALSINA, C., The future is not anymore what it was supposed to be. Proc. 7è Congrès International d’Atenció a la Infància en Edat Escolar. ENSAC, Pub. Rosa Sensat (Barcelona), 1996, 145-150.

ALSINA, C., El dret a saber i a conèixer. Tema General. Escola d’Estiu Rosa Sensat (juliol 1998).

ALSINA, C., Why the professor must be a stimulating teacher. Towards a new paradigm of teaching mathematics at university level. Proc. ICMI Study 1998 (Singapore, 1998).

ALSINA, C., Entre la realidad y la utopía… nosotros los de Mates. Conf.Clausura 9ª JAEM, Lugo, Septiembre, 1999.

ALSINA, C., La Matemática Hermosa… y Otras Conferencias, Buenos Aires, OMA, 2000.

ALSINA, C. (2000), Estimular al Professorat, Com i Per Què. Conf. Plenaria ATEE-Barcelona 2000. Pub. But. Col. Dr. i Llicenciats, Barcelona (2001) 14-18.

BERLINER, D.C. et al. (1995) The Manufactured Crisis: Myths, Fraud, and the Attack on America’s Public Schools. New York: Addison-Wesley.

BERLINER, D.C. (2001) Who is teaching our children? Educational Leadership, vol. 58, N.8. http://www.ascd.org/framecdlead.html

BETTELHEIM, B., Educación y vida moderna, Barcelona, Crítica, 1982

BRUNER, J., The Culture of Education, Cambridge, Harvard U.P. 1996.

BRUFFET, K.A., Collaborative Learning Higher Education, Interdependence, and the Authority of Knowledge. Baltimore, The Johns Hopkins, U.P., 1995.

DELORS, J., Learning: The Treasure Within, Report to UNESCO of the ICE 21stcentury. Paris. UNOECC, 1996.

DOWLING, E., OSBORNE, E., Familia y Escuela, Barcelona, Paidos, 1996.

DURKHEIM, E., Educación y Sociedad, Barcelona, Península, 1989.

EVANS, P.M. (1999) When I Grow Up, I Don’t Think I Want to Be a Teacher. Education Week V. 18 N. 38, 44-30. http://www.edweek-org/ew/1999/38evans.h18.

FERNÁNDEZ, M., Las tareas en la Profesión de Enseñar, Madrid, s. XXI, 1994.

LAMPERT, M. How do teachers manage to teach? Harvard Educational Review 55 (1985) 178-194.

MARRAN, J.F., What You Never Learn in Methods Courses, in Education Week (V. 17, N. 1,3, September 1977) and NCTM News Bulletin v. 35, n. 2, p. 5 (1998).

NCTM, Professional standards for teaching mathematics, Reston Va.: The Council, 1991.

SAVATER, F., El Valor de Educar, Barcelona, Ariel, 1997.

SLINKO, A. (2001) Teaching ideas versus teaching subjects. K-12mathedu@freeml.com. Feb. 2001.

Claudi Alsina
Sec. Matemàtiques i Informàtica – ETSAB
Univ. Politècnica de Catalunya
Diagonal 649. 08028 Barcelona. Spain
alsina@ea.upc.es