Una agenda d’utopies i reptes concrets per a tothom

Amb aquesta conferència de cloenda voldríem contribuir a apostar per un professorat de qualitat, millorant l’autoestima per la professió, fent veure que més enllà de les realitats quotidianes sempre hi ha utopies per les que val la pena treballar i uns desafiaments més immediats i concrets que mereixen el nostre treball. Com va dir Pere Cassaldàliga:

“La utopia és el que realment val la pena, el que ens salvarà a tots. Quan parlo d’utopia parlo del somni radical per una banda, i de la diària eficàcia per l’altra. Fer cada dia el que es pot fer, somiant en el que es vol aconseguir demà”

Insistirem en l’objectiu de que el professorat, junt a llur compromís i preparació, estigui il·lusionat en la seva important tasca, tot apuntat el que tothom pot aportar a aquest objectiu de pais que és gaudir d’una educació excel·lent.

 

La volta al curs escolar en 80 frases

El primer que sempre hem de fer és mirar la realitat. Som professorat realista, que toquem de peus a terra i apreciem on som i com hi som. La realitat personal de cadascun de nosaltres pot ser molt concreta però “la realitat” de l’educació, considerada aquesta globalment, és sempre molt i molt complexa. Hi ha agents molt diversos i tothom, naturalment,… opina.

Ara farem una breu “volta al curs escolar en 80 frases”, amb el fons musical de les Quatre Estacions de Vivaldi. Per a fer-ho més divertit veurem o escoltarem aquestes frases breus, ordenades aleatòriament, sense saber qui les diu però recordant que darrera d’elles hi ha: un pare de família preocupat pels diners, una mare preocupada per l’ambient escolar, un mestre novell i un a punt de jubilar-se, un director amb problemes d’instal·lacions i baixes, un catedràtic d’institut amb 12 trienis, un tresorer d’una associació de professors, un cap de recursos humans, una doctoranda de didàctica, un nen amb males notes periòdiques, una nena bona coneixedora del sistema, i un nen equatorià… Bona volta!

Adéu a l’estiu. Fi de vacances. Operació retorn. Torna la lliga. Les classes s’obren de nou. Els d’infantil ja ploren. Els de primària juguen. Els de secundaria badallen. Els de batxillerat volen enllestir. El professorat s’eixuga el front i esbufega. Les editorials treuen fum. Els llibreters fan el seu setembre. Les delegacions estan desbordades. El Departament va accelerat. Les famílies somien recuperar el ritme normal. Un nou curs comença.

…Com em torni a tocar! Jo ja no m’en recordo de res… ¿Pero estas segura que te piden esta calculadora además del libro? ¡Solo le faltaba esto a mi Visa!… ¿Cóm volen que naveguem per Internet si a l’edifici encara no hi ha llum?… Tu no et preocupis que durant mig curs repeteixen… ¡Si claro! Y ocho cuadernillos, la bata, la mochila y la luna!… Tinc ganes de fer tots els tallers quem’he preparat… Ni reformas ni puñetas. Una buena Reválida y luego Examen de Estado… Los constructos preconceptuales regresivos son, desde un punto de vista epistemológico, significativos… Tres trimestres més amb els de tercer i ¡em jubilo!… Mami, en clase solo hay un catalán ¿donde están los niños catalanes?… ¡Claro! ¡ordenador portátil! ¿Y que más?0.0…¡Pués que mamá te deje el carro de la compra!… Aquesta escola nova t’agradarà i tothom de la classe serà com tu… No tinc prou articles per treure el butlletí de l’associació i jo no n’escriuré ara quatre… Si ja sé que al poble hi ha sis embarassades però aquest curs sols us queden tres nens… Doncs ara ni llum ni módem. Farem classe a l’Ajuntament…

Les avaluacions fan d’àngel anunciador. Nadal s’acosta. Resuciten totes les figures del pessebre del paper de diari. Molts seminaris comparteixen per primera vegada una cosa: un dècim de Nadal. Molts equips ja han canviat d’entrenador i diuen, ja, aquest any tampoc. Algunes escoles ja fan repàs i d’altres s’han atrassat de dos temes. Feliç Nadal, Feliç Cap d’Any, Bons Reis.

…Més deures que mai i s’ens ha carregat a tots… ¡Pues los Reyes ya han pasado! Te arreglas con lo que tienes… Si ara ja tenim llum però el servidor no funciona i demà tinc tres baixes… Mami, el catalán se ha ido… Així tens un amic nou…Els meus primers tallers han agradat molt però impossible acabar el programa… No os fieis! si han dicho que no lo preguntarán este será el tema que saldrá en las PAU… El cava ho ha esborrat tot… Això Muface no ho cobreix?… Ja sé que el butlletí no ha sortit, però la meva sogra ara està a casa… Os habéis fijado que nos hemos saltado a la torera toda la programación del centro… dos trimestres més i ¡em jubilo!… sin embargo solo el 0,01% lo entiende con una confianza del 95% sobre un estudio de caso de 3… a les colònies que hi vagin els d’educació física… si seguim així repetireu curs… o sigui que sols hi han cinc embarassades ara…

La Natura ho nota molt. Verd als arbres. Nerviosisme a les classes. El llibre de text és ja missió impossible. Tothom parla ara més depresa.

…Ir de Camping ya está bien. A mi nadie me regala nada… Si tinc llum, tinc servidor però ara tinc virus… el estudio de casos fue determinante para conjeturar un nuevo mapa preconceptual de estructuras cognitivas… No voldràs que ara a final de curs tregui el Butlletí… solo pasaran tres, los otros nos harian quedar mal en las PAU… ja és l’últim trimestre… no apuntis. Tot això no ho preguntaran… necessito quatre interins ja que cinc mestres tenen al·lèrgia primaveral… però t’has fixat com corren ara! Van a tema per dia… si aquestes embarassades no tenen criatures fins a l’octubre l’escola no pot obrir el setembre… si però ara els interins s’han refredat… aquest any rés de res… espero que amb el poc que hem fet hagin après quelcom… si precisamente a Italia ahora que coincide con la Renta… Mami, que quiere decir “bon cop de falç”…

Notes finals. Tothom a fer vacances. Escoles d’estiu i a preparar un altre curs. Qui dia passa curs empeny. Un altre curs comença.

 

La il·lusió com a qualitat prèvia

“Mentre els estudiants continuïn sorprenent-me,
continuaré estimant aquesta professió”
Elizabeth Jackson

Per tirar endavant una transformació positiva de la nostra labor docent cal un esperit fresc, emotivament equilibrat, empeltat d’una enorme dosi d’il·lusió.

Per això cal destacar com a gran repte el retorn a l’emotivitat. La nostra obligacióés aconseguir anar cada dia a la feina carregats d’il·lusió, per repartir-la i contagiar-la:

  • Il·lusió en els deixebles
  • Il·lusió en el que fem
  • Il·lusió en el com ho fem
  • Il·lusió en el futur

És veritat que això no és fàcil. Abans que professors som persones i per tant estem sotmesos als problemes personals, a la realitat quotidiana, als desacords amb moltes coses. Però precisament l’art d’ensenyar és l’art de saber deixar els problemes al passadís i vestir-se d’il·lusió en entrar a classe.

Els únics que podem salvar l’educació som nosaltres. I en nosaltres s’ha de trobar el valor afegit humà que mai cap màquina reemplaçarà en temes de valors. La clau de l’èxit està en fer veure que nosaltres estem segurs del que sabem, que les nostres preguntes són interessants, que els nostres dubtes són raonables …. que ens ho passem d’allò més bé “fent-el-que-fem”, buscant sempre l’estímul de l’administració i la complicitat de les famílies i de tota la societat en general.

Volem ensenyar per a que els nois i noies puguin actuar amb sentit, perquè puguin decidir amb criteri, perquè visquin plenament i lliurament el seu present i el seu futur, en tots els àmbits de la seva vida. I és aquíon hem de trobar la dosi d’il·lusió i imaginació per a fer tot això possible.

  • Els següents consells de J.F. Marran (1999) sempre m’han semblat punts clau a explicar als nous professors.
  • El professor no ho pot ser tot per a tothom.
  • Un professor no és una “mala persona” si no sempre pot satisfer les necessitats de tots els seus alumnes.
  • El professor és un personatge poderós i imponent en la vida dels seus alumnes.
  • En recordar els seus anys escolars, els alumnes recorden sobretot els seus professors més que no pas els cursos que van seguir.
  • El professor ha de trobar un “amic crític” en qui pugui confiar perquè li serveixi de caixa de ressonància.
  • A vegades els alumnes poden ser molt cruels, difícils i mesquins.
  • És un error prendre’s la conducta inacceptable d’un alumne com una qüestió personal.
  • Els professors s’estimen els seus alumnes igual que els seus pares, però d’una manera diferent i per raons diferents.
  • Poques persones agrairan mai la quantitat de temps i esforços que els professors dediquen a la seva feina.
  • En elegir ser professor hom s’incorpora a una professió perillosa emocionalment.
  • El professor és alhora un model a imitar i un agent de canvi.
  • El professor ha de prestar atenció al seu benestar físic i emocional.
  • Ensenyar no és com provocar una reacció química, sinó que s’assembla més a la creació d’un quadre, a plantar un jardí o escriure una carta a un amic.
  • Ensenyar és una cosa complicada perquè els alumnes són una barreja inesperada de caràcter, personalitat i antecedents.
  • Els avenços més significatius de la civilització han estat conseqüència del treball dels docents.
  • L’ensenyament és un acte de fe en la promesa del futur.
  • L’ensenyament és una manera de viure.

 

Una gran utopia… involucrar a tothom

Sempre és un exercici convenient plantejar-se horitzons amplis i en ells grans utopies. És com a mínim una manera de mostrar aspectes francament millorables del que hom observa a diari. En la següent taula presentem resumides algunes utopies:

  • Els responsables polítics de les institucions de govern, organismes, empresa i indústria haurien de tenir un paper actiu per donar un suport al professorat en aspectes tècnics i també en iniciatives que els serveixin d’estímul.
  • Els responsables polítics i les institucions educatives, incloent-hi les universitats, poden fomentar les possibilitats d’intercanvis i cooperació entre el professorat.
  • Les organitzacions professionals haurien de prestar més atenció als aspectes personals dels seus associats.
  • La societat en general, i els pares, tutors i líders socials en particular, han de dotar les activitats del professorat d’unes condicions òptimes i un reconeixement.
  • Els professors que treballin junts han de mostrar una actitud constructiva envers la necessitat d’un entorn positiu i cooperatiu.
  • Els alumnes han de mostrar interès, treballar i participar, i respectar els professors i confiar-hi.
  • Tots els professors han d’estar orgullosos de la seva feina i reconèixer la importància i influència de l’experiència educativa.

Aquest llistat el podríem resumir dient que posats a ser exigents amb els altres, i amb nosaltres mateixos, caldria esperar millores, atenció i col·laboració de les més altes esferes polítiques, de les administracions, de la societat, de les associacions, dels col·legues, dels pares, dels estudiants… tot mantenint, sempre, un alt nivell d’engrescament personal pel que es fa.

 

De la utopia als reptes concrets

Pensant en el demà, tenint horitzons utòpics per assenyalar el camí, cal mirar a l’avui i plantejar-se reptes immediats. Els reptes no deixen de ser utòpics però també són, en certa manera una forma de concretar coses i idees sobre les quals avançar:

 

Repte 1: Dissenyar la classe del segle XXI

El model físic i organitzatiu de la classe del segle XX ha estat al llarg del segle, el mateix: un espai amb cadires i taules orientades cap a l’espai del professor, consistent en pissarra i taula. Aquest ha estat, i és, un model de classe perfecte per a l’explicació magistral, la transmissió oral del coneixement, el treball individual o per parelles, la lectura del llibre de text i la presa d’apunts. L’aparició d’altres elements ha implicat la creació d’espais complementaris (sala informàtica, laboratori d’idiomes, laboratori de química,…) no donant-se, en general, una integració a les classes d’aquests elements.

Sembla doncs raonable començar a pensar en una alternativa a la classe del segle XX i a l’organització de l’ensenyament. Entre les fites a assolir podríem esmentar les següents: una organització flexible de l’espai amb elements modulars-movibles permetent agrupacions diverses i mobilitat, que permetés diverses dinàmiques de treball (grup-classe, en petits grups cooperatius, individual, experimental,…) i una integració raonable de la tecnologia, recursos de multimedia, connexió a internet, vídeos, retroprojecció, calculadores, ordinadors, enciclopèdies electròniques… noves tecnologies, usables puntualment i que deuen estar a l’abast de la classe per comunicar-se i cercar informacions.

Però l’ús eficient de la tecnologia requereix temps. Formació prèvia i seny. Els materials de paper s’han de combinar amb els nous materials.

 

Un exemple de canvi: Nova Zelanda 2020

A Australia i Nova Zelanda fan sempre projectes a molt llarg termini assajant expriències pilot com escoles noves, nous curricula, etc

 

Repte 2: Una nova temporalització

La agenda anual i els horaris que encara avui són vigents, ho són per l’inercia del sistema educatiu i ja grinyolen amb el que és l’organització temporal de la societat.

Les llargues vacances d’estiu, la variabilitat de la Setmana Santa al calendari, l’inici i l’acabament de totes les escoles a la mateixa hora, la graella horària de divisió per “assignatures”… i ha molts punts que podrien millorar-se i que influirien positivament en l’educació. Esglaonar les entrades i sortides de les escoles, organitzar horaris que permetin intervencions conjuntes d’especialistes, aprofitar les instal·lacions escolars quan no es fan classes,…

L’escola primària segueix suposant un model tradicional de família que ja, pràcticament, no existeix. I també pressuposa un calendari patètic de “tradicions” obsoletes, que impliquen feines escolars anclades en activitats nostàlgiques. Fer els panellets, el dia de Sant Nicolau, la Vella Quaresma, les flors de Corpus, etc., són tradicions inexistents al carrer i sols supervivents a l’escola. Cal un nou imaginari actualitzat.

 

Un exemple de canvi: França

França ha fet avenços importants en la revisió dels temps escolars no donant per fet les tradicions i mirant per sobre de tot el millor per a l’aprenentatge.

 

Repte 3: L’actualització constant

Mai com ara els coneixements havien canviat tant ràpidament. Hi ha més investigadors avui vius que tots els que han existit al llarg de l’historia. Canvien els conceptes, les matèries, els mitjans,… Això obliga a un reciclatge continuat del professorat i a una preparació dels estudiants per a viure també ells al llarg de la seva vida, formació.

Algunes matèries de Batxillerat, per exemple, sobreviuen per la pressió dels col·lectius que les ensenyen i d’altres continuen impartint certs temes en funció de la formació inicial dels seus professors, no pas en funció de les necessitats del moment. Possiblement aquest argument de l’actualització reforça el prestar més atenció a les competències bàsiques i alleugerir el tractament de certs continguts.

 

Un exemple de canvi: Japó 2003

Desprès d’una acurada preparació, el Japó inicia el 2003 una controvertida reforma educativa: els dissabtes deixen de ser lectius, es redueixen un 30% els continguts d’estudi, es vol una dinàmica més activa a les aules i s’introdueix un nou horari per a desenvolupar la creativitat: el pensament lliure. Malgrat els grans resultats dels estudiants japonesos en estudis internacionals comparats sobre ciències i matemàtiques, l’absentisme escolar s’havia multiplicat per dotze en els últims 30 anys, i es constatà com l’actitud passiva a classe era determinant per a limitar la creativitat, l’expressivitat d’idees pròpies i per a fomentar una creixent frustració i desinterès.

Junt a creativitat i expressivitat també s’oferiran activitats lligades al benestar social, el medi ambient i el tracte amb la gent gran. Aprendre de la gent gran és un nou valor incorporat ara al sistema educatiu japonès.

 

Repte 4: Un nou paradigma docent

Hem de construir una nova manera d’ensenyar. Si seguim amb la magistralitat transmissora d’uns programes cada vegada més amplis estem condemnats al fracàs. Potser seria ara el moment de replantejar-se de dalt a baix el nostre rol i la nostra funció. Captar l’interès, motivar, triar bons exemples… són verbs molt més importants que no pas desenvolupar un programa.

Arkadii Slinko (Universitat de Auckland) ha escrit, recentment, una interessant reflexió sobre el repte d’ensenyar idees en lloc d’ensenyar temes. Els curricula i els programes concrets esdevenen sovint divulgacions comprimides de grans àrees del coneixement humà. Hi ha tants personatges interessants, tants rius, tantes catedrals, tantes figures, tantes substàncies, tants llibres,… etc. que el professorat ha de desenvolupar unes creixents habilitats de síntesi. Els estudiants s’enfronten aleshores a visions resumides que no necessariament entenen. El professor Slinkio ens convida a frenar aquesta situació encaminant la nostra feina cap a ensenyar més idees generals que detalls particulars.

 

Un exemple de canvi: Singapur

A la ciutat-estat de Singapur es treballa especialment la creativitat.

 

Repte 5: El treball cooperatiu

Tant a nivell d’estudiants com a nivell de professorat s’imposa explorar les possibilitats d’aprenentatge i la docència en règim cooperatiu.

Avui col·laborar, integrar-se en equips i ser flexible per a treballar amb els demés és una demanda de primer ordre. Els estudiants han d’aprendre això durant la seva formació.

Però també a nivell de professors les tècniques de cooperaciópoden afavorir noves estratègies i dinàmiques docents. No és el mateix dos professors amb dues classes de vint que dos professors amb una classe de quaranta. La preparació d’activitats i l’interdisciplinarietat en tractar temes es veuran afavorides amb la cooperació, per exemple, barrejant assignatures. Així moltes parts de les llengües podrien integrar-se en el desenvolupament d’altres assignatures.

 

Un exemple de canvi: Massachusetts

L’estat de Massachusetts als USA té programes de formació continua per centres i per seminaris, treballant periodicament amb els docents.

 

Repte 6: Els nous professors

Necessitem crear nous professors i que aquesta professió sigui capaç de captar a la millor gent possible. No podem acceptar professors mediocres.

Clarament el problema, greu arreu, es pot descomposar en tres apartats. Un és la captació de bons estudiants per a que optin per la carrera docent. L’altre és la formació inicial dels joves professors. La tercera qüestió és la retenció i formació continua d’aquests professors en la professió.

La captació passa necessàriament per lograr transmetre a través de nosaltres mateixos com a models, el desig per l’educació; que observin a través nostre, de la nostra actuació i de la nostra satisfacció pel que fem, que l’educació és quelcom plaent, desitjable, transcendent. I això aplicar-ho a bons estudiants, ben preparat i no pas a estudiants que contemplin l’educació com a refugi o com a sortida menor.

La formació inicial pot formar part d’una carrera o ser posterior i en ella el professorat experimentat ha de desempenyar un paper clau. És un procés complicat i llarg. En aquest sentit voldria recordar unes paraules clau de Lluis A. Santaló:

“Vaig aprendre a aprendre
per a poder ensenyar,
i vaig aprendre a ensenyar
per a poder aprendre”

  • Durant l’any 2011 la comissió del CIC amb el Departament d’Ensenyament i la participació dels degans de les Facultats d’Educació de Catalunya ha generat un programa d’actuacions possibles per a la formació inicial dels mestres.

 

Un exemple de canvi : Holanda i les pràctiques de magisteri multimedials

Un programa estrella que el govern holandès ha encomanat a l’Institut Freudenthal d’Utrecht, anomenat “MICS”, consisteix en filmar amb vídeo digital dues-
centes classes de matemàtiques de primària d’una hora, tocant així tot els temes principals. Aquestes classes són preparades i fetes acuradament pels mestres, havent-se escollit professionals de reconeguda solvència didàctica i especial vocació innovadora. Feta la filmació s’incorpora aquesta al servidor central de l’escola de magisteri. La filmació és segmentada i tant pot ser vista sencera (classe exemplar) o escollit un tema (“restar portant”,…), un concepte (“proporcionalitat”,…), una figura (trapezi,…), un moviment (gir,…), una actitud (atenció a l’explicació,…), una dinàmica (joc cooperatiu,…), etc., la persona interessada pot veure els diferents tractaments que sobre això s’han fet a les diferents classes filmades.

La idea del programa és enriquir enormement les pràctiques dels futurs mestres de primària. Si bé el treball amb el programa no substitueix en absolut la presència d’aquests estudiants de magisteri a una aula treballant en directe amb nens i nenes sota la supervisió d’un mestre-tutor, si que s’ha pogut veure que el visionat de tantes classes modèliques enriqueix molt més que la presència prolongada a una escola, veient l’única actuació del mestre.

La retenció del professorat ja format és un altre aspecte a tenir molt en compte. Segons dades americanes (2001) a Estats Units més del 20% dels nous professors deixen la professió en els primers tres anys; després de cinc anys més d’un terç s’han anat a d’altres professions. Sembla que els salaris, els grups difícils d’estudiants, actituds de grups de pares i l’horari són raons principals per aquest abandonament. Mimar la tasca del professorat i facilitar la seva tasca i la seva formació continuada han de fer possible un balanç de fracàs menor.

 

Repte 7: El retorn a la emotivitat

L’emotivitat no acostuma a formar part de cap curriculum. Ni tan sols ens l’ha plantegem com a objectiu. Crec que si l’educació la reduïm a la enginyeria didàctica ens equivoquem. Hem de treballar l’emotivitat: transmetre passió, transmetre il·lusió, transmetre interès,…

Les millors lliçons del món es desvirtuen si junt amb elles no sabem encomanar el desig d’aprendre-les i no sabem fer veure que per sobre de les lliçons en sí el que més ens interessa és la gent que les aprèn… oferir junt al rigor disciplinar la faceta humana de nosaltres com a persones.

 

Carta d’amor a un futur professor

Estimat batxiller,

Ara que estas acabant una etapa important en la teva vida formativa i que et comença a neguitejar quin camí seguir, a quins estudis optar per tal d’exercir en el futur una interessant professió, permetem que t’inviti a considerar la possibilitat d’optar per una professió maravellosa que és la d’esdevenir ensenyant. Si creus en el futur, si creus en que les coses es poden fer millor, si vols una tasca humana amb gran transcendència social…t’esperem. Pots optar per qualsevol nivell educatiu, tots son importants; pots optar per qualsevol especialitat: totes son necessàries.

Tots nosaltres, la família educativa, estem sembrant les llavors del futur. Nosaltres, els professors, som un gran grup que ens interessem en la gent, estem oberts a la innovació i el canvi, a compartir nous objectius i desafiaments.

El nostre llegat és projectar alhora la nostra experiència, el nostre entusiasme i la nostra passió a la propera generació. És el millor llegat que podem oferir. Per aixó necessitem gent com tu disposada a desenvolupar una de les tasques més complexes però alhora més emocionants: tirar endavant una educació de qualitat per a les futures generacions: mirar al futur i apostar pel país i per la seva gent.

Si l’educació amaga un tresor a dintre, aquest tresor són els nois i les noies i això vol dir, ni mes ni menys, que els joiers som tots nosaltres. Els bon joiers poden fer obres maravelloses treballant amb tota mena de materials. Hi ha nens que ja llueixen per sí sols; cal fer-hi poca cosa. En d’altres s’ha de treballar molt. A la fí però la grandesa del joier és retirar-se i deixar que totes les obres brillin per si mateixes. Aquesta és la grandesa impagable de la nostra professió.

Preparat bé i entra a aquesta gran familia que forma les ments i toca els cors. Necessitem gent com tu i t’esperem,

Cordialment, Claudi

 

Epíleg

Permetin que acabi amb una afirmació de Pere Cervós. Ell va ser alumne meu i Ministre d’Educació d’Andorra: “Cal que el món educatiu transmeti esperança en el futur, cal encoratjar els nostres alumnes a pensar en el futur. I aixòs’ha de fer amb tres ingredients: amb realisme, amb sentit de responsabilitat i amb esperança”

 

REFERÈNCIES

ALSINA, C., Una Matemática Feliz y Otras Conferencias, Buenos Aires, OMA, 1995.

ALSINA, C., The future is not anymore what it was supposed to be. Proc. 7è Congrès International d’Atenció a la Infància en Edat Escolar. ENSAC, Pub. Rosa Sensat (Barcelona), 1996, 145-150.

ALSINA, C., El dret a saber i a conèixer. Tema General. Escola d’Estiu Rosa Sensat (juliol 1998).

ALSINA, C., Why the professor must be a stimulating teacher. Towards a new paradigm of teaching mathematics at university level. Proc. ICMI Study 1998 (Singapore, 1998).

ALSINA, C., Entre la realidad y la utopía… nosotros los de Mates. Conf.Clausura 9ª JAEM, Lugo, Septiembre, 1999.

ALSINA, C., La Matemática Hermosa… y Otras Conferencias, Buenos Aires, OMA, 2000.

ALSINA, C. (2000), Estimular al Professorat, Com i Per Què. Conf. Plenaria ATEE-Barcelona 2000. Pub. But. Col. Dr. i Llicenciats, Barcelona (2001) 14-18.

BERLINER, D.C. et al. (1995) The Manufactured Crisis: Myths, Fraud, and the Attack on America’s Public Schools. New York: Addison-Wesley.

BERLINER, D.C. (2001) Who is teaching our children? Educational Leadership, vol. 58, N.8. http://www.ascd.org/framecdlead.html

BRUNER, J., The Culture of Education, Cambridge, Harvard U.P. 1996.

BRUFFET, K.A., Collaborative Learning Higher Education, Interdependence, and the Authority of Knowledge. Baltimore, The Johns Hopkins, U.P., 1995.

DELORS, J., Learning: The Treasure Within, Report to UNESCO of the ICE 21stcentury. Paris. UNOECC, 1996.

EVANS, P.M. (1999) When I Grow Up, I Don’t Think I Want to Be a Teacher. Education Week V. 18 N. 38, 44-30.

FERNÁNDEZ, M., Las tareas en la Profesión de Enseñar, Madrid, s. XXI, 1994.

LAMPERT, M. How do teachers manage to teach? Harvard Educational Review 55 (1985) 178-194.

MARRAN, J.F., What You Never Learn in Methods Courses, in Education Week (V. 17, N. 1,3, September 1977) and NCTM News Bulletin v. 35, n. 2, p. 5 (1998).

NCTM, Professional standards for teaching mathematics, Reston Va.: The Council, 1991.

SLINKO, A. (2001) Teaching ideas versus teaching subjects. K-12mathedu@freeml.com. Feb. 2001.